Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Les màquies d’escleròfils sempreverds mediterranis amb Juniperus spp. són un hàbitat d’arbustos perennes o arbres petits amb poques necessitats vitals que, gràcies a les seves característiques morfo-fisiològiques, colonitzen ambients hostils com ara les costes rocoses i sòls secs, incoherents. Les savines i els ginebrons, amb el seu profund i ben desenvolupat sistema d’arrels són espècies importants per a la retenció del sòl i la consolidació, la prevenció de l’erosió del sòl causada per la pluja i el vent.
L’hàbitat és refugi de diversos tipus d’animals a causa de la protecció contra els depredadors i condicions càlides abrigades que ofereix la vegetació sempre verda, així com la producció
de recursos alimentaris.
Aquestes formacions poden interpretades com a etapa madura en equilibri amb les condicions edàfiques o climàtiques (vent) particularment limitants,que no permeten l’evolució vers les formacions forestals climàciques (matollars primaris edafoxeròfils), o bé com a formacions climàciques a territoris de bioclima termomediterranis de tendència semiàrida. L’hàbitat és típic de substrats calcaris.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Totes pertanyen a l’aliança Oleo-Ceratonion Br.-Bl. ex Guinochet & Drouineau 1944 em. Rivas-Martínez 1975, inclosa dins l’ordre Pistacio-Rhamnetalia alaterni Rivas-Martinez 1975,
classe Quercetea ilicis Br.-Bl. (1936) 1947.
Associacions: Cneoro triccoci-Pistacietum lentisci (Pitiuses),Cneoro triccoci-Ceratonietum siliquae subass. juniperetosum turbinatae (Mallorca), Rhamno ludovici-salvatoris-Juniperetum turbinatae (Cabrera), Prasio majus-Oleetum sylvestris subass. juniperetosum turbinatae i Aro picti-Phillyretum rodriguezii (Menorca. La segona fragmentària a Mallorca).

Espècies diagnòstiques

Juniperus oxycedrus, J. phoenicea subsp. turbinata.

Estat i recomenacions a la gestió

Els savinars no dunars de les Pitiüses són propis de territoris amb bioclima termomediterràni sec o semiàrid i actualment constitueixen l’estadi madur de la sèrie pitiusa de la savina que prospera sobre substrats carbonatats.
Per altra banda, les comunitats del Cneoro triccoci-Ceratonietum siliquae subass. juniperetosum turbinatae (Mallorca) i Prasio majus-Oleetum sylvestris subass. juniperetosum turbinatae (Menorca) que generalment creixen a territoris amb ombroclimes menys secs es presenten com a formes de series edafoxeròfiles (litorals o cacuminals) que estan bloquejades pel substrat rocós, al que es poden afegir condicions derivades de una forta incidència del vent (pe. a Artrutx, Menorca). Per les parts més allunyades de la mar o de les cresteries, aquestes associacions solen entrar en contacte catenal amb 9320 “Boscos d’Olea i Ceratonia” (pe. ullastrars), amb 5330 Matollars termomediterrànis (pe. comunitats de lletrera arborescent), de l’alzinar (9340 “boscos de Quercus ilex i/o Quercus rotundifolia” o 8210 “Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica”. Per la part litoral ho fan amb comunitats del 5330 “Matollars termomediterranis”, 5430 Matollars espinosos de tipus frigànic endèmics de l’Euphorbio-Verbascion, 5320 “Formacions baixes d’Euphorbia pythyusa properes penyals marítims”, amb pastures del 6220 “Pastures xerofítiques mediterrànies de vivaces i anuals I fins I tot amb les 1240 “Penya-segats i costes mediterrànies colonitzades per vegetació, amb saladines (Limonium spp.) endèmiques”.

Amenaces potencials.

Els incendis, la urbanització i la pressió turística presenten les principals amenaces a l’hàbitat. La pèrdua d’hàbitat també ha causa de la tala d’àrees o d’elements desenvolupats.

Formes de gestió que es recomanen

Les activitats de gestió de matollars varien, depenent de la seva naturalesa i ubicació. En general podem distingir dos models de gestió. El primer model és adequat per matollars de cornises sortints, cornises o vessants rocosos, gairebé inaccessibles i no amenaçats per les activitats humanes, i matollars costaneres, on la principal amenaça està vinculada al turisme.
Aquí és necessari evitar accions que poden desencadenar l’erosió, com la construcció de noves carreteres o pistes, el sobrepastura i l’escalada.
L’altre model a aplicar a matollars forestals està estrictament vinculada a les activitats relacionades amb humans, la qual cosa requereix una gestió activa per a la seva conservació. Aquest és el cas per als petits llocs, en els quals és important bloquejar la colonització per arbustos que competeixen o espècies d’arbres i afavorir la renovació de plantes pe. de savina o ginebró. El manteniment de l’hàbitat resultarà en una major diversitat paisatgística i d’hàbitat.